REFLEXIÓ SOBRE EL RECICLATGE
Hi havia una vegada un bosc encantador,
on el cant dels ocells era encisador.
Els arbres eren alts com torres i de verds diferents,
els animals corrien i jugaven alegres i contents.
Un raig de llum entre els arbres es feia pas,
mentre tots ballaven al compàs.
Una màquina estranya va arribar al bosc un dia,
i es va dirigir cap a la morera més alta que hi havia.
Socors! - va exclamar la morera exaltada,
i se la van endur a una fàbrica de paper molt allunyada .
A la fàbrica uns treballadors experimentats,
els trossos de l’escorça de la morera van deixar tallats.
Després d’un procès llarg, d’allí el paper va sorgir.
Un dels fulls va caure al terra i a la paperera va acudir.
Tres treballadors a l’hora d’esbarjo estaven esmorzant...
iogurts, plàtans i bevien d’una botella a cada instant.
Quan van acabar de menjar es van dirigir cap a la paperera,
on van tirar les deixalles i van marxar en filera.
Allí, les pells de plàtan, la botella de vidre i els envasos,
es trobaren amb el full de paper que n’estava fins als nassos!
Varen estar una bona estona parlant sobre on farien cap,
ja que en aquella fàbrica ningú no reciclava ni un tap.
Una gran amistat va eixir entre les deixalles
però en la situació que estaven, no hi havia moltes rialles.
De sobte, un escombraire va aparèixer al seu davant,
i se les va emportar amb una bossa grisa molt gran.
Les van portar a un lloc molt fosc i estrany
on brossa de tota mena feia una olor que no oblidarien en
tot l’any.
A la fi, es van adonar que estaven a un abocador de brossa
i que estaven als afores de la ciutat en una nit tenebrosa.
No ens podem reciclar!! Aquí s’acaba tot!!-va dir un envàs.
L’ardit del paper va dir que de treure’ls d’allí es veia capaç.
L’endemà al matí, van veure com s’acostava un ratolí
i mig adormits li van dir si els podia ajudar a sortir d’allí.
El ratolí molt amablement els va dir que sí,
perquè ell s’ho coneixia molt bé i no es perdia així com així.
Al llarg del camí, moltes alegries i rialles hi van haver,
ja que, de moment, tot havia anat prou bé.
Al final van poder sortir de l’abocador gràcies al ratolí,
que ràpidament quan van poder li van agrair.
Al cap de dues hores de camí, van trobar un gos petit,
i li preguntaren si els podia guiar cap als contenidors que ja
es feia de nit.
Allí estan! Ens podrem reciclar!- digué el paper entusiasmat.
Van intentar dir-li gràcies al gos però ja havia marxat.
Després d’un llarg viatge, arribà l’hora de l’acomiadament,
que és el que no agrada a molta gent.
El paper se’n va adonar que sols no entrarien als contenidors
I que algú ben conscienciat els faria els favors.
Un nen que passejava, va veure les deixalles escampades
i com un bon reciclador, començà a fer les tasques.
Primer,va tirar l’ampolla de vidre al contenidor verd,
l’ampolla es va posar contenta com un clerc .
Tot seguit, tirà els envasos dels iogurts al contenidor groc,
i… no us penseu que van anar al foc!
Tirà les pells de plàtan al contenidor de matèria orgànica,
per a que puguem estar-nos de contaminar una mica.
Per fi, va tirar el nostre heroi, el paper, al contenidor blau,
perquè el noi no era gens babau.
Al final, cada ovella al seu corral...
Ara, les deixalles podran començar un altre cicle i ens envien una postal.
Hi havia una vegada un bosc encantador,
on el cant dels ocells era encisador.
Els arbres eren alts com torres i de verds diferents,
els animals corrien i jugaven alegres i contents.
Un raig de llum entre els arbres es feia pas,
mentre tots ballaven al compàs.
Una màquina estranya va arribar al bosc un dia,
i es va dirigir cap a la morera més alta que hi havia.
Socors! - va exclamar la morera exaltada,
i se la van endur a una fàbrica de paper molt allunyada .
A la fàbrica uns treballadors experimentats,
els trossos de l’escorça de la morera van deixar tallats.
Després d’un procès llarg, d’allí el paper va sorgir.
Un dels fulls va caure al terra i a la paperera va acudir.
Tres treballadors a l’hora d’esbarjo estaven esmorzant...
iogurts, plàtans i bevien d’una botella a cada instant.
Quan van acabar de menjar es van dirigir cap a la paperera,
on van tirar les deixalles i van marxar en filera.
Allí, les pells de plàtan, la botella de vidre i els envasos,
es trobaren amb el full de paper que n’estava fins als nassos!
Varen estar una bona estona parlant sobre on farien cap,
ja que en aquella fàbrica ningú no reciclava ni un tap.
Una gran amistat va eixir entre les deixalles
però en la situació que estaven, no hi havia moltes rialles.
De sobte, un escombraire va aparèixer al seu davant,
i se les va emportar amb una bossa grisa molt gran.
Les van portar a un lloc molt fosc i estrany
on brossa de tota mena feia una olor que no oblidarien en
tot l’any.
A la fi, es van adonar que estaven a un abocador de brossa
i que estaven als afores de la ciutat en una nit tenebrosa.
No ens podem reciclar!! Aquí s’acaba tot!!-va dir un envàs.
L’ardit del paper va dir que de treure’ls d’allí es veia capaç.
L’endemà al matí, van veure com s’acostava un ratolí
i mig adormits li van dir si els podia ajudar a sortir d’allí.
El ratolí molt amablement els va dir que sí,
perquè ell s’ho coneixia molt bé i no es perdia així com així.
Al llarg del camí, moltes alegries i rialles hi van haver,
ja que, de moment, tot havia anat prou bé.
Al final van poder sortir de l’abocador gràcies al ratolí,
que ràpidament quan van poder li van agrair.
Al cap de dues hores de camí, van trobar un gos petit,
i li preguntaren si els podia guiar cap als contenidors que ja
es feia de nit.
Allí estan! Ens podrem reciclar!- digué el paper entusiasmat.
Van intentar dir-li gràcies al gos però ja havia marxat.
Després d’un llarg viatge, arribà l’hora de l’acomiadament,
que és el que no agrada a molta gent.
El paper se’n va adonar que sols no entrarien als contenidors
I que algú ben conscienciat els faria els favors.
Un nen que passejava, va veure les deixalles escampades
i com un bon reciclador, començà a fer les tasques.
Primer,va tirar l’ampolla de vidre al contenidor verd,
l’ampolla es va posar contenta com un clerc .
Tot seguit, tirà els envasos dels iogurts al contenidor groc,
i… no us penseu que van anar al foc!
Tirà les pells de plàtan al contenidor de matèria orgànica,
per a que puguem estar-nos de contaminar una mica.
Per fi, va tirar el nostre heroi, el paper, al contenidor blau,
perquè el noi no era gens babau.
Al final, cada ovella al seu corral...
Ara, les deixalles podran començar un altre cicle i ens envien una postal.
Zaida Ardit Roda
6è B Segon Premi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada