LA MARE NATURALESA
La gran deesa de tot,
accions creen el món.
Molts creieu que hi havia
algun déu digne de venerar.
Regia tot el que hi havia,
en saviesa i llibertat.
Nostra és la creació.
A la disposició de tots,
tu ho saps molt bé.
Una mare és, que pot
regir-ho tot.
Ara cuida-la o mor.
David García Martínez
6è A
Segon Premi
dijous, 26 d’abril del 2007
Segon Premi a Sisè B
REFLEXIÓ SOBRE EL RECICLATGE
Hi havia una vegada un bosc encantador,
on el cant dels ocells era encisador.
Els arbres eren alts com torres i de verds diferents,
els animals corrien i jugaven alegres i contents.
Un raig de llum entre els arbres es feia pas,
mentre tots ballaven al compàs.
Una màquina estranya va arribar al bosc un dia,
i es va dirigir cap a la morera més alta que hi havia.
Socors! - va exclamar la morera exaltada,
i se la van endur a una fàbrica de paper molt allunyada .
A la fàbrica uns treballadors experimentats,
els trossos de l’escorça de la morera van deixar tallats.
Després d’un procès llarg, d’allí el paper va sorgir.
Un dels fulls va caure al terra i a la paperera va acudir.
Tres treballadors a l’hora d’esbarjo estaven esmorzant...
iogurts, plàtans i bevien d’una botella a cada instant.
Quan van acabar de menjar es van dirigir cap a la paperera,
on van tirar les deixalles i van marxar en filera.
Allí, les pells de plàtan, la botella de vidre i els envasos,
es trobaren amb el full de paper que n’estava fins als nassos!
Varen estar una bona estona parlant sobre on farien cap,
ja que en aquella fàbrica ningú no reciclava ni un tap.
Una gran amistat va eixir entre les deixalles
però en la situació que estaven, no hi havia moltes rialles.
De sobte, un escombraire va aparèixer al seu davant,
i se les va emportar amb una bossa grisa molt gran.
Les van portar a un lloc molt fosc i estrany
on brossa de tota mena feia una olor que no oblidarien en
tot l’any.
A la fi, es van adonar que estaven a un abocador de brossa
i que estaven als afores de la ciutat en una nit tenebrosa.
No ens podem reciclar!! Aquí s’acaba tot!!-va dir un envàs.
L’ardit del paper va dir que de treure’ls d’allí es veia capaç.
L’endemà al matí, van veure com s’acostava un ratolí
i mig adormits li van dir si els podia ajudar a sortir d’allí.
El ratolí molt amablement els va dir que sí,
perquè ell s’ho coneixia molt bé i no es perdia així com així.
Al llarg del camí, moltes alegries i rialles hi van haver,
ja que, de moment, tot havia anat prou bé.
Al final van poder sortir de l’abocador gràcies al ratolí,
que ràpidament quan van poder li van agrair.
Al cap de dues hores de camí, van trobar un gos petit,
i li preguntaren si els podia guiar cap als contenidors que ja
es feia de nit.
Allí estan! Ens podrem reciclar!- digué el paper entusiasmat.
Van intentar dir-li gràcies al gos però ja havia marxat.
Després d’un llarg viatge, arribà l’hora de l’acomiadament,
que és el que no agrada a molta gent.
El paper se’n va adonar que sols no entrarien als contenidors
I que algú ben conscienciat els faria els favors.
Un nen que passejava, va veure les deixalles escampades
i com un bon reciclador, començà a fer les tasques.
Primer,va tirar l’ampolla de vidre al contenidor verd,
l’ampolla es va posar contenta com un clerc .
Tot seguit, tirà els envasos dels iogurts al contenidor groc,
i… no us penseu que van anar al foc!
Tirà les pells de plàtan al contenidor de matèria orgànica,
per a que puguem estar-nos de contaminar una mica.
Per fi, va tirar el nostre heroi, el paper, al contenidor blau,
perquè el noi no era gens babau.
Al final, cada ovella al seu corral...
Ara, les deixalles podran començar un altre cicle i ens envien una postal.
Hi havia una vegada un bosc encantador,
on el cant dels ocells era encisador.
Els arbres eren alts com torres i de verds diferents,
els animals corrien i jugaven alegres i contents.
Un raig de llum entre els arbres es feia pas,
mentre tots ballaven al compàs.
Una màquina estranya va arribar al bosc un dia,
i es va dirigir cap a la morera més alta que hi havia.
Socors! - va exclamar la morera exaltada,
i se la van endur a una fàbrica de paper molt allunyada .
A la fàbrica uns treballadors experimentats,
els trossos de l’escorça de la morera van deixar tallats.
Després d’un procès llarg, d’allí el paper va sorgir.
Un dels fulls va caure al terra i a la paperera va acudir.
Tres treballadors a l’hora d’esbarjo estaven esmorzant...
iogurts, plàtans i bevien d’una botella a cada instant.
Quan van acabar de menjar es van dirigir cap a la paperera,
on van tirar les deixalles i van marxar en filera.
Allí, les pells de plàtan, la botella de vidre i els envasos,
es trobaren amb el full de paper que n’estava fins als nassos!
Varen estar una bona estona parlant sobre on farien cap,
ja que en aquella fàbrica ningú no reciclava ni un tap.
Una gran amistat va eixir entre les deixalles
però en la situació que estaven, no hi havia moltes rialles.
De sobte, un escombraire va aparèixer al seu davant,
i se les va emportar amb una bossa grisa molt gran.
Les van portar a un lloc molt fosc i estrany
on brossa de tota mena feia una olor que no oblidarien en
tot l’any.
A la fi, es van adonar que estaven a un abocador de brossa
i que estaven als afores de la ciutat en una nit tenebrosa.
No ens podem reciclar!! Aquí s’acaba tot!!-va dir un envàs.
L’ardit del paper va dir que de treure’ls d’allí es veia capaç.
L’endemà al matí, van veure com s’acostava un ratolí
i mig adormits li van dir si els podia ajudar a sortir d’allí.
El ratolí molt amablement els va dir que sí,
perquè ell s’ho coneixia molt bé i no es perdia així com així.
Al llarg del camí, moltes alegries i rialles hi van haver,
ja que, de moment, tot havia anat prou bé.
Al final van poder sortir de l’abocador gràcies al ratolí,
que ràpidament quan van poder li van agrair.
Al cap de dues hores de camí, van trobar un gos petit,
i li preguntaren si els podia guiar cap als contenidors que ja
es feia de nit.
Allí estan! Ens podrem reciclar!- digué el paper entusiasmat.
Van intentar dir-li gràcies al gos però ja havia marxat.
Després d’un llarg viatge, arribà l’hora de l’acomiadament,
que és el que no agrada a molta gent.
El paper se’n va adonar que sols no entrarien als contenidors
I que algú ben conscienciat els faria els favors.
Un nen que passejava, va veure les deixalles escampades
i com un bon reciclador, començà a fer les tasques.
Primer,va tirar l’ampolla de vidre al contenidor verd,
l’ampolla es va posar contenta com un clerc .
Tot seguit, tirà els envasos dels iogurts al contenidor groc,
i… no us penseu que van anar al foc!
Tirà les pells de plàtan al contenidor de matèria orgànica,
per a que puguem estar-nos de contaminar una mica.
Per fi, va tirar el nostre heroi, el paper, al contenidor blau,
perquè el noi no era gens babau.
Al final, cada ovella al seu corral...
Ara, les deixalles podran començar un altre cicle i ens envien una postal.
Zaida Ardit Roda
6è B Segon Premi
dimarts, 24 d’abril del 2007
Primer Premi a Sisè A
CUIDEM EL MEDI AMBIENT
Per al medi ambient conservar
tenim d’aprendre a reciclar
i per a la brossa reciclar
de petis hem de començar.
Amb la mare i el pare
als contenidors del carrer
la brossa i el paper separem
així des de casa reciclem.
A primària, cada mes
reciclem molt més.
Per parlar del medi ambient
ens venen persones adients.
Solem fer bastants murals
posant peixos, aus i animals
en honor al medi ambient
per a conscienciar a la gent.
Al cicle mitja a museus anem
i excursions al medi fem.
Sabem més coses de la natura
i que fer conservar-la pura.
A l’escola separem
el plàstic i el paper
aconseguim tenir cura
de la nostra natura.
Al cicle superior ens ajuntem
i els mestres ens ajuden
a fer vídeos de la natura,
per tenir-li bona cura.
A l’escola el paper pesem
al contenidor a la brossa tirem.
Per tot el reciclatge que fem
a l’ “ESCOLA VERDA “ estem.
Teresa Moya Ortega
6è A
Primer Premi
Per al medi ambient conservar
tenim d’aprendre a reciclar
i per a la brossa reciclar
de petis hem de començar.
Amb la mare i el pare
als contenidors del carrer
la brossa i el paper separem
així des de casa reciclem.
A primària, cada mes
reciclem molt més.
Per parlar del medi ambient
ens venen persones adients.
Solem fer bastants murals
posant peixos, aus i animals
en honor al medi ambient
per a conscienciar a la gent.
Al cicle mitja a museus anem
i excursions al medi fem.
Sabem més coses de la natura
i que fer conservar-la pura.
A l’escola separem
el plàstic i el paper
aconseguim tenir cura
de la nostra natura.
Al cicle superior ens ajuntem
i els mestres ens ajuden
a fer vídeos de la natura,
per tenir-li bona cura.
A l’escola el paper pesem
al contenidor a la brossa tirem.
Per tot el reciclatge que fem
a l’ “ESCOLA VERDA “ estem.
Teresa Moya Ortega
6è A
Primer Premi
Segon Premi Quart B
LA CONTAMINACIÓ AL MÓN
Avui en dia hi ha molta contaminació. Tot això es degut als
cotxes i altres medis de transport. També els fums de les
fàbriques perjudica la natura. Tot això forma un núvol tòxic
que embruta l’aire que nosaltres respirem.
Hi han molts tipus de contaminació com per exemple
l’ambiental, la biològica i la química.
També hem de tenir cura del que llencem a l’aigua com per
exemple residus de les fàbriques, ja que llavors es
contamina l’aigua i es moren els peixos.
Es podrien prendre mesures perquè això que esta passant
ens perjudica a les persones, als animals i a les plantes.
Es podria buscar solucions perque això no passes, ja que
estem destruint el medi ambient.
També hem d’utilitzar les papereres i quan sortim al camp
hem de dur una bossa de brossa i organitzar-nos per
replegar tot el que fem i que deixem.
Entre tots podem ajudar a conservar la natura neta.
Marc Gómez Prat
4rtB
Segon Premi
Avui en dia hi ha molta contaminació. Tot això es degut als
cotxes i altres medis de transport. També els fums de les
fàbriques perjudica la natura. Tot això forma un núvol tòxic
que embruta l’aire que nosaltres respirem.
Hi han molts tipus de contaminació com per exemple
l’ambiental, la biològica i la química.
També hem de tenir cura del que llencem a l’aigua com per
exemple residus de les fàbriques, ja que llavors es
contamina l’aigua i es moren els peixos.
Es podrien prendre mesures perquè això que esta passant
ens perjudica a les persones, als animals i a les plantes.
Es podria buscar solucions perque això no passes, ja que
estem destruint el medi ambient.
També hem d’utilitzar les papereres i quan sortim al camp
hem de dur una bossa de brossa i organitzar-nos per
replegar tot el que fem i que deixem.
Entre tots podem ajudar a conservar la natura neta.
Marc Gómez Prat
4rtB
Segon Premi
Primer Premi a Quart B
PER SORT TOT HAVIA ESTAT UN SOMNI
Hi havia una vegada tres germanes que es deien: Laia,
Paula i Anna. Com tots els dissabtes anaven a patinar.
Quan van arribar al patinatge van veure que els arbres
estaven secs, els ocells no cantaven, les persones estaven
tristes, era fosc, feia molt de fred perquè el sol ja no sortia.
Pel carrer no es veien gossos, les flors estaven totes
mortes...
Per la tarda van anar a fer un vol pel poble, al arribar al riu
van veure que casi no baixava aigua i els peixos estaven
morts.
Elles estaven molt tristes l’Anna va dir que tot allò passava
perquè el medi ambient estava contaminat per culpa del
fum dels cotxes, dels avions, de les fàbriques, que no
plovia i es gastava molta aigua en piscines. Laia va dir:
- Si tanquéssim les aixetes quan no les utilitzem no
gastaríem tanta aigua i els rius no s’assecarien.
El diumenge van anar a fer bolets a la muntanya, a l’arribar
allí vam veure que els ocells estaven morts, els cucs també
estaven morts i la Paula va dir que això passava per tirar
les llaunes, les boletes, els papers, tot això i més cases al
terra.
Cada vegada estaven més tristes perquè no hi havia
menjar, els camps s’havien assecat, no hi havia prou aigua
per a tots.
Anna es va despertar de sobte i va veure que tot havia
estat un somni, es va alegrar molt quan va veure que ja hi
havia sol i cantaven els ocells i gràcies al somni es va fer
protectora d’animals i del medi ambient.
Anna Pla Pagà
4rtB
Primer Premi
Hi havia una vegada tres germanes que es deien: Laia,
Paula i Anna. Com tots els dissabtes anaven a patinar.
Quan van arribar al patinatge van veure que els arbres
estaven secs, els ocells no cantaven, les persones estaven
tristes, era fosc, feia molt de fred perquè el sol ja no sortia.
Pel carrer no es veien gossos, les flors estaven totes
mortes...
Per la tarda van anar a fer un vol pel poble, al arribar al riu
van veure que casi no baixava aigua i els peixos estaven
morts.
Elles estaven molt tristes l’Anna va dir que tot allò passava
perquè el medi ambient estava contaminat per culpa del
fum dels cotxes, dels avions, de les fàbriques, que no
plovia i es gastava molta aigua en piscines. Laia va dir:
- Si tanquéssim les aixetes quan no les utilitzem no
gastaríem tanta aigua i els rius no s’assecarien.
El diumenge van anar a fer bolets a la muntanya, a l’arribar
allí vam veure que els ocells estaven morts, els cucs també
estaven morts i la Paula va dir que això passava per tirar
les llaunes, les boletes, els papers, tot això i més cases al
terra.
Cada vegada estaven més tristes perquè no hi havia
menjar, els camps s’havien assecat, no hi havia prou aigua
per a tots.
Anna es va despertar de sobte i va veure que tot havia
estat un somni, es va alegrar molt quan va veure que ja hi
havia sol i cantaven els ocells i gràcies al somni es va fer
protectora d’animals i del medi ambient.
Anna Pla Pagà
4rtB
Primer Premi
Segon Premi Quart A
LA NATURA I EL RECICLATGE
Ara vaig a parlar de la natura i el reciclatge.
El reciclatge dels materials és aquell procés que permet
tornar a fer servir altres objectes.
La natura hem de cuidar-la : no tirar paper, ni ampolles de
vidre ni de plàstic, ni llaunes etc...
A la natura viuen els animals, quan anem pel bosc no hem
de cridar ni tampoc matar el animals.
Jo un dia, vaig anar al bosc amb el meu pare i vam anar a
pegar una volta i jo veia molts papers i ampolles i vaig
agafar unes quantes bosses i anava recollint la brutícia i
vaig omplir cinc bosses.
La meva mare va veure un noi, que estava fumant i tirant
les burilles al terra i al bosc, es van cremar cinc hectàrees!!!
Quina llàstima!!!
Van vindre els bombers, van agafar unes manegues i van
tirar l’aigua per apagar el foc i el meu pare va ajudar als
bombers.
Jo també els vaig ajudar apagar el foc i després del que va
fer el noi va pagar una multa de tres mil euros. El noi
estava tancat a la presó, mon pare va fer un menjar i els
bombers li van donar moltes gràcies per ajudar-los i a mi
també em van donar les gràcies.
Voldria cuidar la natura i que no es cremessin més
hectàrees.
Voldria que la gent fora mes conscient en cuidar la natura,
perquè cremar el bosc no costa gens i tornar-lo a fer costa
molts anys.
Hans Esteban Sancho
4A
Segon Premi
Ara vaig a parlar de la natura i el reciclatge.
El reciclatge dels materials és aquell procés que permet
tornar a fer servir altres objectes.
La natura hem de cuidar-la : no tirar paper, ni ampolles de
vidre ni de plàstic, ni llaunes etc...
A la natura viuen els animals, quan anem pel bosc no hem
de cridar ni tampoc matar el animals.
Jo un dia, vaig anar al bosc amb el meu pare i vam anar a
pegar una volta i jo veia molts papers i ampolles i vaig
agafar unes quantes bosses i anava recollint la brutícia i
vaig omplir cinc bosses.
La meva mare va veure un noi, que estava fumant i tirant
les burilles al terra i al bosc, es van cremar cinc hectàrees!!!
Quina llàstima!!!
Van vindre els bombers, van agafar unes manegues i van
tirar l’aigua per apagar el foc i el meu pare va ajudar als
bombers.
Jo també els vaig ajudar apagar el foc i després del que va
fer el noi va pagar una multa de tres mil euros. El noi
estava tancat a la presó, mon pare va fer un menjar i els
bombers li van donar moltes gràcies per ajudar-los i a mi
també em van donar les gràcies.
Voldria cuidar la natura i que no es cremessin més
hectàrees.
Voldria que la gent fora mes conscient en cuidar la natura,
perquè cremar el bosc no costa gens i tornar-lo a fer costa
molts anys.
Hans Esteban Sancho
4A
Segon Premi
Primer Premi a Quart A
HEM DE MANTENIR LA NATURA
La natura esta quedant-se sense arbres de tant tallar-los,
els animals com els coales que viuen dalt dels eucaliptus
s’estan quedant sense menjar, perquè al tallar els arbres
els animals han de marxar, per això hi ha animals en perill
d’extinció.
S’ha de reciclar per a tornar utilitzar els materials utilitzats i
no tallar-los. Quan anem al bosc no hem de xafar les
plantes, ni els bolets que hi ha, tampoc no s’ha d’anar i
encendre foc.
Si vols anar d’excursió i portat els entrepans, no tires
papers ni plàstics ni trossos de vidre a terra perquè podem
causar un incendi que pot fer desaparèixer tot un medi
natural. Per a que no passi hem d’evitar fer tot això.
La natura és molt bonica, si talles un arbre podem plantarne
un altre, els nens de la meva classe i d’altres escoles
vam anar al jardí del bou i vam plantar moltes plantes.
Trobo que vam ajudar el medi ambient perquè pensa si tots
tallem un arbre i tots em plantem un altre podem ajudar,
encara que no talles un arbre has d’ajudar a no tallar-los.
Hem d’estar conscienciats de què els arbres no es tallen.
Fi
Judit Navarro Gómez
4t A
Primer Premi
La natura esta quedant-se sense arbres de tant tallar-los,
els animals com els coales que viuen dalt dels eucaliptus
s’estan quedant sense menjar, perquè al tallar els arbres
els animals han de marxar, per això hi ha animals en perill
d’extinció.
S’ha de reciclar per a tornar utilitzar els materials utilitzats i
no tallar-los. Quan anem al bosc no hem de xafar les
plantes, ni els bolets que hi ha, tampoc no s’ha d’anar i
encendre foc.
Si vols anar d’excursió i portat els entrepans, no tires
papers ni plàstics ni trossos de vidre a terra perquè podem
causar un incendi que pot fer desaparèixer tot un medi
natural. Per a que no passi hem d’evitar fer tot això.
La natura és molt bonica, si talles un arbre podem plantarne
un altre, els nens de la meva classe i d’altres escoles
vam anar al jardí del bou i vam plantar moltes plantes.
Trobo que vam ajudar el medi ambient perquè pensa si tots
tallem un arbre i tots em plantem un altre podem ajudar,
encara que no talles un arbre has d’ajudar a no tallar-los.
Hem d’estar conscienciats de què els arbres no es tallen.
Fi
Judit Navarro Gómez
4t A
Primer Premi
Segon Premi Tercer B
EL FONS DEL MAR
Hi havia una vegada una nena que es deia Marta i un nen
que es deia Pau i van anar junts a la platja i van veure que
la platja estava bruta i van dir:
- Hem de fer alguna cosa!!!
Llavors els van cridar les seves mares per dinar.
I en acabar de dinar van quedar al parc i allí van anar
parlant amb la gent que passava, els preguntaven:
- Què opineu de la neteja de les platjes?
Cadascun d’ells els contava histories que hauria passat per
culpa de la brutícia: un tall al peu, una infecció, una
cremada de cigarreta, etc.
Més tard van anar a l’ajuntament i li van explicar tot a
l’alcalde.
Entre tots van fer una gran campanya de neteja, van posar
cartells per tot arreu.
La gent va col·laborar. La platja va quedar neta i reneta.
Tothom hi anava feliç i la gent eren amics.
Maria Descarrega Gil
3r B
Segon Premi
Hi havia una vegada una nena que es deia Marta i un nen
que es deia Pau i van anar junts a la platja i van veure que
la platja estava bruta i van dir:
- Hem de fer alguna cosa!!!
Llavors els van cridar les seves mares per dinar.
I en acabar de dinar van quedar al parc i allí van anar
parlant amb la gent que passava, els preguntaven:
- Què opineu de la neteja de les platjes?
Cadascun d’ells els contava histories que hauria passat per
culpa de la brutícia: un tall al peu, una infecció, una
cremada de cigarreta, etc.
Més tard van anar a l’ajuntament i li van explicar tot a
l’alcalde.
Entre tots van fer una gran campanya de neteja, van posar
cartells per tot arreu.
La gent va col·laborar. La platja va quedar neta i reneta.
Tothom hi anava feliç i la gent eren amics.
Maria Descarrega Gil
3r B
Segon Premi
Primer Premi a Tercer B
LES PENES DEL FUTUR
Era un dia com qualsevol altre, nens i nenes a l’escola, adults a la
feina,… però l’aigua s’esgotava:
- Per què?
- Per què la malgastem.
Ningú esperava que l’aigua es malgastes, ni s’ho podien pensar.
Un nen que agafava aigua neta i la tirava a la terra.
La piscina estava plena d’aigua bona sense cloro, i ningú no s’hi
banyava, llençaven litres i litres d’aigua.
D’aquí a un mes serà la festa de l’aigua, i llavors es gastarà un munt
d’aigua.
Un nen portava 5 pistoles d’aigua, un pare una mànega de 5
metres, un nen petit una pistola…
Cada 5 minuts es malgastaven 60 litres d’aigua.
Joel se’n donava compte però ningú més, no era gran, ni adult, i es
guardava molta aigua per a quant ja no en quedes.
-Teletubbies, Teletubbies, diguem hola!
-Bé! -Va exclamar un nen de tres anys, li va demanar aigua a la
mare i … va obrir l’aixeta i sols corrien dos o tres gotes d’aigua.
Joel no era ric, però com us he dit guardava aigua, l’home més ric
va comprar tanta aigua que es va fer pobre.
El planeta era milions de vegades més diferent, menys persones i
animals, plantes mortes, males olors…
L’aigua casi es posava als museus, perquè ja no ni havia.
Joel va passar per un barri i eren tots morts.
Es veia més marró de terra, i de plantes podrides que blau d’aigua, i
verd de plantes.
L’alcalde per no sofrir va marxar, totes les persones tontes també
ho feien, jo ho impedia, però no aconseguia res.
Un vell inventor va acabar la màquina anomenada màquina del
temps.
Joel va passar per allí amb els seus amics, van entrar i l’inventor va
dir:
-Prova-la Joan.
-Joan va entrar, i l’inventor la va posar en marxa i… plaf Joan va
marxar.
Joel plorava ràpidament, es bevia les llàgrimes i dos gotetes de vi,
era l’únic que li quedava per a beure.
A l’hora de dormir Joel va marxar a un altre país amb el cotxe. Cinc
hores després es va parar a descansar, plorava i plorava fins que es
va adormir. Un amic el va veure i li va dir :
-Porto aigua, desperta!
-Ostres quin somni més estrany.
Per primer cop va veure el gran valor de l’aigua.
Genís Martorell Pagà
3r. B
Primer Premi
Era un dia com qualsevol altre, nens i nenes a l’escola, adults a la
feina,… però l’aigua s’esgotava:
- Per què?
- Per què la malgastem.
Ningú esperava que l’aigua es malgastes, ni s’ho podien pensar.
Un nen que agafava aigua neta i la tirava a la terra.
La piscina estava plena d’aigua bona sense cloro, i ningú no s’hi
banyava, llençaven litres i litres d’aigua.
D’aquí a un mes serà la festa de l’aigua, i llavors es gastarà un munt
d’aigua.
Un nen portava 5 pistoles d’aigua, un pare una mànega de 5
metres, un nen petit una pistola…
Cada 5 minuts es malgastaven 60 litres d’aigua.
Joel se’n donava compte però ningú més, no era gran, ni adult, i es
guardava molta aigua per a quant ja no en quedes.
-Teletubbies, Teletubbies, diguem hola!
-Bé! -Va exclamar un nen de tres anys, li va demanar aigua a la
mare i … va obrir l’aixeta i sols corrien dos o tres gotes d’aigua.
Joel no era ric, però com us he dit guardava aigua, l’home més ric
va comprar tanta aigua que es va fer pobre.
El planeta era milions de vegades més diferent, menys persones i
animals, plantes mortes, males olors…
L’aigua casi es posava als museus, perquè ja no ni havia.
Joel va passar per un barri i eren tots morts.
Es veia més marró de terra, i de plantes podrides que blau d’aigua, i
verd de plantes.
L’alcalde per no sofrir va marxar, totes les persones tontes també
ho feien, jo ho impedia, però no aconseguia res.
Un vell inventor va acabar la màquina anomenada màquina del
temps.
Joel va passar per allí amb els seus amics, van entrar i l’inventor va
dir:
-Prova-la Joan.
-Joan va entrar, i l’inventor la va posar en marxa i… plaf Joan va
marxar.
Joel plorava ràpidament, es bevia les llàgrimes i dos gotetes de vi,
era l’únic que li quedava per a beure.
A l’hora de dormir Joel va marxar a un altre país amb el cotxe. Cinc
hores després es va parar a descansar, plorava i plorava fins que es
va adormir. Un amic el va veure i li va dir :
-Porto aigua, desperta!
-Ostres quin somni més estrany.
Per primer cop va veure el gran valor de l’aigua.
Genís Martorell Pagà
3r. B
Primer Premi
Segon Premi Tercer A
L'ANIMAL NATURAL
Hi havia una vegada un pagès que passejava pel bosc i va
veure un animal que protegia el Medi Ambient .Cada dia el
pagès anava a contemplar el meravellós animal. Fins que
un dia el pagès no va veure l’animal i l’endemà igual.
L’animal no estava al bosc i el pagès el va buscar per totes
les zones verdes de les rodalies de la comarca del Montsià
i del Baix Ebre, però res, el fantàstic animal no apareixia.
Un dia el pagès va veure el meravellós animal protector en
una tenda de Sant Carles de la Ràpita, dins una gàbia
estreta i rovellada i el volia comprar per deixar-lo fer la seva
feina de protegir el Medi Ambient, però no tenia ni una sola
moneda per a comprar el meravellós animal.
El pagès es va posar a treballar dia i nit. Al cap de 1 mes el
pagès tenia 100€ però el animal valia 1.000€ , però encara
li faltaven 900€ per poder comprar l’animal. Al cap de 6
mesos el pagès tenia 1.000€ i va poder comprar el
meravellós animal protector del Medi Ambient. L’animal va
posar-se a treballar amb els seus amics.
Si avui en dia veieu pels vostres boscos animals que
protegeixen o cuiden el Medi Ambient, són els familiars del
meravellós animal.
I conte contat ja s’ha acabat i conte contat el conte de
l’animal natural ja s’ha acabat.
David Rovira Barrera
3r A
Segon Premi.
Hi havia una vegada un pagès que passejava pel bosc i va
veure un animal que protegia el Medi Ambient .Cada dia el
pagès anava a contemplar el meravellós animal. Fins que
un dia el pagès no va veure l’animal i l’endemà igual.
L’animal no estava al bosc i el pagès el va buscar per totes
les zones verdes de les rodalies de la comarca del Montsià
i del Baix Ebre, però res, el fantàstic animal no apareixia.
Un dia el pagès va veure el meravellós animal protector en
una tenda de Sant Carles de la Ràpita, dins una gàbia
estreta i rovellada i el volia comprar per deixar-lo fer la seva
feina de protegir el Medi Ambient, però no tenia ni una sola
moneda per a comprar el meravellós animal.
El pagès es va posar a treballar dia i nit. Al cap de 1 mes el
pagès tenia 100€ però el animal valia 1.000€ , però encara
li faltaven 900€ per poder comprar l’animal. Al cap de 6
mesos el pagès tenia 1.000€ i va poder comprar el
meravellós animal protector del Medi Ambient. L’animal va
posar-se a treballar amb els seus amics.
Si avui en dia veieu pels vostres boscos animals que
protegeixen o cuiden el Medi Ambient, són els familiars del
meravellós animal.
I conte contat ja s’ha acabat i conte contat el conte de
l’animal natural ja s’ha acabat.
David Rovira Barrera
3r A
Segon Premi.
Primer Premi a Tercer A
NATURA VIVA
No fa gaire temps, una nena que es deia Mel, vivia en un
poble anomenat Verdam. La seva casa no tenia jardí però
davant es trobava un parc grandiós que tenia el nom de
Naturaviva. Aquell parc era el lloc més popular del poble.
Tothom hi anava: els nens al sortir del col·legi per a berenar
i jugar, els joves a la nit, els avis a prendre el sol a l`hivern i
a l`estiu la fresca, també els diumenges es reunien les
famílies a la zona de pícnic per menjar.
La Mel estava acostumada a que el despertador la
despertés els dies de classe, però els diumenges eren
especials: els rajos del sol i els sorolls que venien del parc
eren els encarregats de despertar-la.
Però els diumenges, cada vegada, eren molt menys
especials. Eren els seus pares qui la despertaven perquè
els rajos no entraven per la finestra, encara que el sol es
veia al cel. Mentre esmorzava ja no sentia tot aquell
rebombori que provenia del parc.
La Mel es va adonar que Naturaviva, cada dia, estava més
Brut i que per això el sol, cada dia, estava més trist. Va
decidir parlar amb els seus pares perquè ells truquessin a
l`Ajuntament. Al cap d`uns dies els escombriaires havien
netejat el parc. Els gronxadors tornaven a estar lluents, la
gespa tornava a estar en condicions, la pista poliesportiva
plena de nens i nenes jugant, la font plena d`aigua neta i
clara amb peixos i les taules amb blancs de fusta nets.
Això va durar uns quants mesos. Després tot va tornar a
estar ple de deixalles, fins i tot, uns van deixar el sofà vell
de casa.
La Mel estava trista i desesperada. Com podia ser que la
gent del poble fos tan bruta? Havia de trobar un remei per a
que les persones deixessin d'embrutar Naturaviva…
Haurien de ser elles mateixes qui netegessin.
Va anar a l’Ajuntament de Verdam i va demanar permís per
a fer una crida per megafonia. Va aprofitar que aquell
divendres era la festa de l`arbre per a citar tots els
habitants a les deu del matí al parc. A l`hora prevista
tothom era allà.
Quina vergonya van sentir en veure el parc tan brut i ells
tan mudats.
Sense que la Mel digués res tots es van posar a netejar-lo.
Aquell mateix dia van acabar la feina. La família del sofà hi
va anar amb una furgoneta a recollir tota la brossa i la va
portar a la deixalleria municipal.
A partir d'aquell dia ningú va embrutar el parc i sempre es
va veure net i polit.
Mireia Llopis Méndez
3 A
Primer Premi
No fa gaire temps, una nena que es deia Mel, vivia en un
poble anomenat Verdam. La seva casa no tenia jardí però
davant es trobava un parc grandiós que tenia el nom de
Naturaviva. Aquell parc era el lloc més popular del poble.
Tothom hi anava: els nens al sortir del col·legi per a berenar
i jugar, els joves a la nit, els avis a prendre el sol a l`hivern i
a l`estiu la fresca, també els diumenges es reunien les
famílies a la zona de pícnic per menjar.
La Mel estava acostumada a que el despertador la
despertés els dies de classe, però els diumenges eren
especials: els rajos del sol i els sorolls que venien del parc
eren els encarregats de despertar-la.
Però els diumenges, cada vegada, eren molt menys
especials. Eren els seus pares qui la despertaven perquè
els rajos no entraven per la finestra, encara que el sol es
veia al cel. Mentre esmorzava ja no sentia tot aquell
rebombori que provenia del parc.
La Mel es va adonar que Naturaviva, cada dia, estava més
Brut i que per això el sol, cada dia, estava més trist. Va
decidir parlar amb els seus pares perquè ells truquessin a
l`Ajuntament. Al cap d`uns dies els escombriaires havien
netejat el parc. Els gronxadors tornaven a estar lluents, la
gespa tornava a estar en condicions, la pista poliesportiva
plena de nens i nenes jugant, la font plena d`aigua neta i
clara amb peixos i les taules amb blancs de fusta nets.
Això va durar uns quants mesos. Després tot va tornar a
estar ple de deixalles, fins i tot, uns van deixar el sofà vell
de casa.
La Mel estava trista i desesperada. Com podia ser que la
gent del poble fos tan bruta? Havia de trobar un remei per a
que les persones deixessin d'embrutar Naturaviva…
Haurien de ser elles mateixes qui netegessin.
Va anar a l’Ajuntament de Verdam i va demanar permís per
a fer una crida per megafonia. Va aprofitar que aquell
divendres era la festa de l`arbre per a citar tots els
habitants a les deu del matí al parc. A l`hora prevista
tothom era allà.
Quina vergonya van sentir en veure el parc tan brut i ells
tan mudats.
Sense que la Mel digués res tots es van posar a netejar-lo.
Aquell mateix dia van acabar la feina. La família del sofà hi
va anar amb una furgoneta a recollir tota la brossa i la va
portar a la deixalleria municipal.
A partir d'aquell dia ningú va embrutar el parc i sempre es
va veure net i polit.
Mireia Llopis Méndez
3 A
Primer Premi
Segon Premi Segon B
LA LLIÇÓ DE LA PAULA
Vet aquí un poble en que ningú no tenia nas, existia un
adolescent que es deia Adrià anava sempre amb moto i
quan s’estava bevent una llauna de refresc i ja se l’havia
acabat tota la tirava al terra sense pensar-ho dues
vegades i no reciclava mai...
Un bon dia va passar per allí pel seu costat una noia que li
va dir:
- Com et dius ?
- Adrià
- I tu com et dius?
- Paula
- T’he vist moltes vegades que embrutes molt, per això ara
que t’he vist he vingut a ensenyar-te a reciclar.
- Gracies però es que jo no vull reciclar i si que vull
contaminar !!
- Doncs tens que reciclar, perquè si no, embrutem aquesta
terra bonica que és de tothom.
- Bée !! Això són mentides !!
- No, no són mentides, vas equivocat.
- Mira no vagis tant en moto. Tira les llaunes al
contenidor groc, vidre al verd i orgànics al marró..
I així que l’Adrià i la Paula es van fer amics i la Paula va
ensenyar el nostre planeta a l’Adrià.
I conte acabat, conte contat.
Mar Fàbregues Martí
2n B
Segon Premi
Vet aquí un poble en que ningú no tenia nas, existia un
adolescent que es deia Adrià anava sempre amb moto i
quan s’estava bevent una llauna de refresc i ja se l’havia
acabat tota la tirava al terra sense pensar-ho dues
vegades i no reciclava mai...
Un bon dia va passar per allí pel seu costat una noia que li
va dir:
- Com et dius ?
- Adrià
- I tu com et dius?
- Paula
- T’he vist moltes vegades que embrutes molt, per això ara
que t’he vist he vingut a ensenyar-te a reciclar.
- Gracies però es que jo no vull reciclar i si que vull
contaminar !!
- Doncs tens que reciclar, perquè si no, embrutem aquesta
terra bonica que és de tothom.
- Bée !! Això són mentides !!
- No, no són mentides, vas equivocat.
- Mira no vagis tant en moto. Tira les llaunes al
contenidor groc, vidre al verd i orgànics al marró..
I així que l’Adrià i la Paula es van fer amics i la Paula va
ensenyar el nostre planeta a l’Adrià.
I conte acabat, conte contat.
Mar Fàbregues Martí
2n B
Segon Premi
Primer Premi Segon B
LA FAMÍLIA QUE VOLIA SALVAR LA TERRA
Vet aquí una vegada, la Terra es va posar malalta.
Una família vivent la volia salvar.
Però la Terra ja no podia més.
Van fer una reunió, a la reunió va anar tota la gent de la
Terra.
La mare de la família que es deia Arantxa va dir :
- Tenim que salvar la Terra –amb veu alta i clara-.
La nena de la família que es deia Noemí va dir :
- Si, això mateix, tenim que salvar la Terra.
De repent va aparèixer un mag.
Tots van dir : - D’on vens?
Vinc de la lluna a dir-vos que la Terra està molt malalta.
Tots van dir : - Ja ho sabem però que podem fer?
-Ara us ho dic – va dir el mag.
-Si – Van dir tots.
-D’acord, no heu de tirar la brossa als boscos, heu de
procurar anar a peu, reciclar totes les deixalles i no
contaminar l’aigua i, així, tindrem vida.
Tots van complir el que va dir el mag.
I la Terra va tornar a viure.
El pare de la família, que es deia Miquel, va dir :
- Gràcies mag.
El nen que es deia Joan va dir : - Gràcies.
La Terra va dir : - Gràcies per cuidar-me, per a mi és
magnífic.
I això que us he explicat és la pura veritat.
Anna Torta Valmaña
2n.B
Primer Premi
Vet aquí una vegada, la Terra es va posar malalta.
Una família vivent la volia salvar.
Però la Terra ja no podia més.
Van fer una reunió, a la reunió va anar tota la gent de la
Terra.
La mare de la família que es deia Arantxa va dir :
- Tenim que salvar la Terra –amb veu alta i clara-.
La nena de la família que es deia Noemí va dir :
- Si, això mateix, tenim que salvar la Terra.
De repent va aparèixer un mag.
Tots van dir : - D’on vens?
Vinc de la lluna a dir-vos que la Terra està molt malalta.
Tots van dir : - Ja ho sabem però que podem fer?
-Ara us ho dic – va dir el mag.
-Si – Van dir tots.
-D’acord, no heu de tirar la brossa als boscos, heu de
procurar anar a peu, reciclar totes les deixalles i no
contaminar l’aigua i, així, tindrem vida.
Tots van complir el que va dir el mag.
I la Terra va tornar a viure.
El pare de la família, que es deia Miquel, va dir :
- Gràcies mag.
El nen que es deia Joan va dir : - Gràcies.
La Terra va dir : - Gràcies per cuidar-me, per a mi és
magnífic.
I això que us he explicat és la pura veritat.
Anna Torta Valmaña
2n.B
Primer Premi
Segon Premi Segon A
UNA SORPRESA MOLT GRAN
Conten els vells que en un país molt llunyà d ‘aquí, vivia un
nen que reciclava molt. Però els seus pares no reciclaven
mai, ell va comprar tres papereres. Una per al paper, l’ altra
per al plàstic i l’ altra para el vidre.
Els pares ho llançaven tot al vidre.
Ell reutilitzava, reduïa i reciclava. Cada dia quan les
papereres estaven plenes fins a la tapa, el nen baixava del
pis i tirava la brossa als contenidors. Un dia va veure que
els contenidors no estaven.
El nen els va anar a buscar per tot arreu, al parc,
a l’ estany, a la granja i a la garriga però no els va trobar.
Quan va arribar a casa, es va adonar de que tot el treball
que havia fet no avia servit de res, i va dir cridant:
- Els Contenidors han desaparegut !!!
La mare li va contestar:
- Ja s’ apropa el teu aniversari.
Al seu aniversari els seus cosins li van regalar: un cotxe de
vidre, un avió de joguet i una barca de plàstic. El seu germà
una paperera, la mare una altra paperera i el pare l’ altra. I
la sorpresa mes gran va ser que els pares també
reciclaven. I vet aquí un gat vet aquí un gos aquest conte ja
s’ha fos.
Jordi Acacio Prat
2n. A
Segon Premi
Conten els vells que en un país molt llunyà d ‘aquí, vivia un
nen que reciclava molt. Però els seus pares no reciclaven
mai, ell va comprar tres papereres. Una per al paper, l’ altra
per al plàstic i l’ altra para el vidre.
Els pares ho llançaven tot al vidre.
Ell reutilitzava, reduïa i reciclava. Cada dia quan les
papereres estaven plenes fins a la tapa, el nen baixava del
pis i tirava la brossa als contenidors. Un dia va veure que
els contenidors no estaven.
El nen els va anar a buscar per tot arreu, al parc,
a l’ estany, a la granja i a la garriga però no els va trobar.
Quan va arribar a casa, es va adonar de que tot el treball
que havia fet no avia servit de res, i va dir cridant:
- Els Contenidors han desaparegut !!!
La mare li va contestar:
- Ja s’ apropa el teu aniversari.
Al seu aniversari els seus cosins li van regalar: un cotxe de
vidre, un avió de joguet i una barca de plàstic. El seu germà
una paperera, la mare una altra paperera i el pare l’ altra. I
la sorpresa mes gran va ser que els pares també
reciclaven. I vet aquí un gat vet aquí un gos aquest conte ja
s’ha fos.
Jordi Acacio Prat
2n. A
Segon Premi
Primer Premi a Segon A
UN DIA AL CAMP
Era una vegada uns nens que anaven al camp amb els
seus pares, quan van anar al camp ells no sabien que allí
calia reciclar. Ells anaven llançant coses com envasos,
papers i moltes coses més.
Una vegada els va dir:
- Escolteu això és el camp i cal reciclar perquè es
poden causar incendis, perquè aquí viuen animals i si
hi ha incendis es moriran i nosaltres també perquè els
animals són els qui ens donen menjar.
Llavors el nen va dir:
- No llançaré mai més cap cosa més.
Un altre dia que van anar al camp tots quatre i van anar a
passejar pel camp i van llençar un envàs i llavors el nen va
pensar en aquell dia i va dir:
- No llançaré res al bosc.
Laia Tonda Llombart
2n.A
Primer Premi
Era una vegada uns nens que anaven al camp amb els
seus pares, quan van anar al camp ells no sabien que allí
calia reciclar. Ells anaven llançant coses com envasos,
papers i moltes coses més.
Una vegada els va dir:
- Escolteu això és el camp i cal reciclar perquè es
poden causar incendis, perquè aquí viuen animals i si
hi ha incendis es moriran i nosaltres també perquè els
animals són els qui ens donen menjar.
Llavors el nen va dir:
- No llançaré mai més cap cosa més.
Un altre dia que van anar al camp tots quatre i van anar a
passejar pel camp i van llençar un envàs i llavors el nen va
pensar en aquell dia i va dir:
- No llançaré res al bosc.
Laia Tonda Llombart
2n.A
Primer Premi
Segon Premi Primer B
RECICLEM
Fa molts i molts anys uns xiquets no reduien, no
reutilitzaven ni reciclaven i tot estava molt brut al poble.
Però un dia l’alcalde va dir que reciclessin però només
reciclava el Capità Enciam. Llavors va dir que tothom
recicles i li va creure tothom.
Catacric catacrac aquest conte s’ha acabat.
Jaume Paz Simó
1r. B
Segon Premi
Fa molts i molts anys uns xiquets no reduien, no
reutilitzaven ni reciclaven i tot estava molt brut al poble.
Però un dia l’alcalde va dir que reciclessin però només
reciclava el Capità Enciam. Llavors va dir que tothom
recicles i li va creure tothom.
Catacric catacrac aquest conte s’ha acabat.
Jaume Paz Simó
1r. B
Segon Premi
Primer Premi a Primer B
RECICLEM
Fa molts i molts anys, hi havia una classe de 1r. B que
anava per les nits a dir-los als nens que cuidessin el
planeta terra. El paper es tira al contenedor blau, el plàstic
al groc i el vidre al verd. I la rondalla és acabada amb un
tall de cansalada.
Paula Caballé
1r.B
Primer Premi
Fa molts i molts anys, hi havia una classe de 1r. B que
anava per les nits a dir-los als nens que cuidessin el
planeta terra. El paper es tira al contenedor blau, el plàstic
al groc i el vidre al verd. I la rondalla és acabada amb un
tall de cansalada.
Paula Caballé
1r.B
Primer Premi
Segon Premi Primer A
LES FÀBRIQUES
Des de fa molt de temps, les fàbriques no paren de
contaminar els rius. Els peixos es moren i molts animals
també. Per això van morir molts animals. Però tot allò es va
acabar perquè en tot el món no quedava ni una gota de
petroli. A partir de d’aquell dia no van contaminar les
fàbriques mai més, i els animals van viure en pau.
Joan German Olivé
1r A
Segon Premi
Des de fa molt de temps, les fàbriques no paren de
contaminar els rius. Els peixos es moren i molts animals
també. Per això van morir molts animals. Però tot allò es va
acabar perquè en tot el món no quedava ni una gota de
petroli. A partir de d’aquell dia no van contaminar les
fàbriques mai més, i els animals van viure en pau.
Joan German Olivé
1r A
Segon Premi
Primer Premi a Primer A
NO CREMEU EL BOSC
La Lila era un esquirol que vivia en un arbre i un dia hi va
haver un incendi i es va cremar tot.
La Lila va marxar a un altre bosc amb els seus amics i van
viure sempre tranquils perquè era un Parc Natural i allí no
es pot fer foc.
Laura Roca
1r A
Primer Premi
La Lila era un esquirol que vivia en un arbre i un dia hi va
haver un incendi i es va cremar tot.
La Lila va marxar a un altre bosc amb els seus amics i van
viure sempre tranquils perquè era un Parc Natural i allí no
es pot fer foc.
Laura Roca
1r A
Primer Premi
Subscriure's a:
Missatges (Atom)