Primer Premi a Tercer A

NATURA VIVA


No fa gaire temps, una nena que es deia Mel, vivia en un
poble anomenat Verdam. La seva casa no tenia jardí però
davant es trobava un parc grandiós que tenia el nom de
Naturaviva. Aquell parc era el lloc més popular del poble.
Tothom hi anava: els nens al sortir del col·legi per a berenar
i jugar, els joves a la nit, els avis a prendre el sol a l`hivern i
a l`estiu la fresca, també els diumenges es reunien les
famílies a la zona de pícnic per menjar.
La Mel estava acostumada a que el despertador la
despertés els dies de classe, però els diumenges eren
especials: els rajos del sol i els sorolls que venien del parc
eren els encarregats de despertar-la.
Però els diumenges, cada vegada, eren molt menys
especials. Eren els seus pares qui la despertaven perquè
els rajos no entraven per la finestra, encara que el sol es
veia al cel. Mentre esmorzava ja no sentia tot aquell
rebombori que provenia del parc.
La Mel es va adonar que Naturaviva, cada dia, estava més
Brut i que per això el sol, cada dia, estava més trist. Va
decidir parlar amb els seus pares perquè ells truquessin a
l`Ajuntament. Al cap d`uns dies els escombriaires havien
netejat el parc. Els gronxadors tornaven a estar lluents, la
gespa tornava a estar en condicions, la pista poliesportiva
plena de nens i nenes jugant, la font plena d`aigua neta i
clara amb peixos i les taules amb blancs de fusta nets.
Això va durar uns quants mesos. Després tot va tornar a
estar ple de deixalles, fins i tot, uns van deixar el sofà vell
de casa.
La Mel estava trista i desesperada. Com podia ser que la
gent del poble fos tan bruta? Havia de trobar un remei per a
que les persones deixessin d'embrutar Naturaviva…
Haurien de ser elles mateixes qui netegessin.
Va anar a l’Ajuntament de Verdam i va demanar permís per
a fer una crida per megafonia. Va aprofitar que aquell
divendres era la festa de l`arbre per a citar tots els
habitants a les deu del matí al parc. A l`hora prevista
tothom era allà.
Quina vergonya van sentir en veure el parc tan brut i ells
tan mudats.
Sense que la Mel digués res tots es van posar a netejar-lo.
Aquell mateix dia van acabar la feina. La família del sofà hi
va anar amb una furgoneta a recollir tota la brossa i la va
portar a la deixalleria municipal.
A partir d'aquell dia ningú va embrutar el parc i sempre es
va veure net i polit.


Mireia Llopis Méndez
3 A
Primer Premi